Aquesta és l'última setmana de l'assignatura i toca acomiadar-se. Espere que us haja agradat el meu bloc i que us puga ajudar en algun moment de la vostra carrera professional com a docent. En aquests mesos hem aprés moltíssimes coses: com extraure informació de la xarxa, des d'on extraure-la, com aprendre i ensenyar mitjançant les TIC, quin és el maquinari i el programari que podem fer servir en les nostres classes... En conclusió hem aprés que hi ha moltíssims nous recursos que podem i caldria introduir a les aules de hui en dia. Si volem millorar l'educació actual hem d'evolucionar i adaptar-se a les necessitats actuals.
Per a finalitzar m'agradaria compartir-vos aquest vídeo, el qual expose l'activitat del tema anterior (experiència didàctica TIC), és a dir, el còmic de Beethoven. Espere que us agrade moltíssim!
Aquesta setmana hem centrat el tema en les experiències TIC dins de l'aula. Com ja vam parlar en l'últim tema, no és sols qüestió de tecnologia, sinó que cal una bona pedagogia per a aplicar i fer un bon ús de les TIC a l'aula. Aleshores hem de tindre en compte aquests aspectes:
En primer lloc, l'organització de l'aula, és a dir, l'organització del maquinari dins del nostre centre i a l'aula. Hi ha moltes maneres d'introduir les TIC dins de l'aula. Per exemple amb una aula d'informàtica. En aquest sentit, l'aula TIC per excel·lència sempre sol ser aquesta, però no tot val. La distribució dels ordinadors i les taules són molt important perquè el procés d'ensenyança-aprenentatge siga a través de les TIC.
En aquest sentit, podríem dir que aquesta és la distribució tradicional de la majoria d'aules d'informàtica.
Des del meu punt de vista, aquesta distribució té pocs avantatges i molts inconvenients. D'una banda, no fomenta l'ambient col·laboratiu, i d'una altra no hi ha quasi lloc perquè el professor puga fer indicacions personals sobre qualsevol activitat.
En canvi, de vegades podem trobar altres dues distribucions molt encertades per fomentar la tecnologia per a l'aprenentatge. Per exemple distribuint la classe amb fileres perpendiculars a la taula del professor, o la classe amb forma de ferradura.
Des del meu punt de vista, aquesta és l'aula perfecta, a la qual m'agradaria estar present com a docent, atés que tenim una gran quantitat d'ordinadors, els quals estan distribuïts de manera que hi ha lloc suficient per a interactuar amb els alumnes. A més a més, la taula de la part central fomentaria un ambient col·laboratiu, on els alumnes posarien temes en comú, els quals després es treballarien als ordinadors.
Aquestes dues maneres proporcionen molt d'espai per a la participació activa del professor i de l'alumnat.
També hem de tindre present introduir, si l'aula no hi disposa, del racó de l'ordinador. Normalment aquest racó, junt amb altres (de lectura, de meditació...) se solen vorer a les aules d'Infantil i d'Educació primària. No és tan normal a secundària o batxillerat, el qual crec que és un error, ja que aquest tipus d'espais fomenten el treball autònom i l'organització de l'alumne.
Per a finalitzar, l'aula perfecta, amb la dels ordinadors en forma de ferradura o el racó de l'ordinador, és aquella que disposa de tauletes tàctils o ordinadors portàtils per a cada alumne. Aquesta ofereix tecnologia suficient per a l'aprenentatge mitjançant les TIC. Tots els alumnes es poden aprofitar de la gran quantitat de recursos que ens ofereixen les noves tecnologies.
Si pensem en la nostra futura experiència TIC a les aules d'ensenyança, caldria conéixer i, sobretot, anar actualitzant-se, totes les possibles noves aplicacions, pàgines web, programes... que hi ha, és a dir, el programari.
Afortunadament a Internet hi ha molts d'aquests recursos, que podem fer servir amb molta freqüència a les nostres aules. I a més a més, hi ha moltes pàgines web on altres docents participen i comparteixen nous projectes innovadors. Per exemple, JClic té la seua pròpia biblioteca d'activitats formatives, les quals les han fet alguns professors i les han volgut compartir.
Però, com tecnologia sense pedagogia no serveix per a res, com a futurs docents, hem de preparar-se per a dominar totes les competències del currículum, incloent-hi la competència digital. Ja no és recomanable aplicar les TIC en les nostres classes, sinó que estem obligats a introduir-les i fer un ús adequat d'aquestes. Cal alfabetitzar-se en aquest aspecte.
En aquest sentit existeix el model TPACK, el qual explica els coneixements que hem de tindre els docents per a integrar les TIC adequadament en les nostres aules. Us deixe l'enllaç a la pàgina web on està l'article referit al model TPACK.
Parlant sobre aquest model, en el meu cas, crec que tinc suficient coneixement tecnològic, ja que a banda de dominar la informàtica, estic prou familiaritzat en tota la tecnologia actual, però tinc molt poc coneixement pedagògic, atés que no he sigut format amb aquesta finalitat (aquesta competència digital és relativament nova al currículum, i en la meua ensenyança no ha estat mai present).
Una vegada exposat aquests tres aspectes (maquinari, programari i pedagogia), ja podem parlar sobre algunes experiències TIC a aules d'ensenyança.
En primer lloc, cal que el centre docent tinga les TIC normalitzades, és a dir, com alguna cosa normal dins les aules. Sols així podrem viure experiències TIC com les que m'agradaria a compartir amb vosaltres:
1. A partir de la lectura de la novel·la "la mosca", alumnes de quart d'ESO empren les TIC per a crear pòsters digitals, fer gravacions amb comentaris sobre l'obra... Aquest projecte és molt recomanable, atés que, l'aprenentatge es fa mitjançant les TIC, i els alumnes aprenen més motivats i implicats, aleshores els coneixements es consoliden significativament.
2. Projecte TIC TAC, on dues escoles van a la universitat de Girona i participen en diferents projectes i tallers, els quals estan pensats per apropar-los a les TIC i per a estimular el pensament crític i el treball en equip.
3. Els alumnes de l'escola Pau Cassals ens mostren com utilitzen les TIC, en aquest cas una pissarra digital interactiva i alguns ordinadors, en les seues aules. Amb aquestes eines de treball, els alumnes treballen de forma més autònoma i motivats, ja que utilitzen recursos atractius i molt arrelats en la nostra societat. Es tracta d'aprendre amb la tecnologia. En la meua opinió aquesta és la manera d'utilitzar les TIC adequadament.
En darrer lloc, m'agradaria compartir amb vosaltres una activitat didàctica TIC que he fet aquests dies. Espere que us agrade i que la feu servir si la necessiteu! Cliqueu sobre la imatge.
En les últimes setmanes hem vist totes les possibilitats que té el programari o software, però per a poder fer servir aquests recursos tecnològics cal parlar sobre el maquinari, és a dir, la tecnologia física. Com per exemple els ordinadors, les tauletes digitals, les pissarres digitals...
La nostra societat evoluciona molt ràpidament, i en conseqüència l'educació també. Fins fa poc sols es podia utilitzar a classe els llibres de text i la pissarra tradicional per a ensenyar. I encara que en moltes escoles i instituts es continua utilitzant aquestes eines per motius econòmics, actualment ja tenim molts més recursos tecnològics en les nostres mans. A moltes escoles, els alumnes van a classe amb l'ordinador portàtil o amb la tauleta tàctil, sense llibres de text i ja no hi ha pissarres convencionals, sinó que hi ha pissarres digitals. Aleshores hauríem d'evolucionar cap aquestes noves eines de treball virtual i en primer lloc caldria conèixer-les i saber els seus avantatges i inconvenients.
Les tauletes tàctils són aparells electrònics similars als mòbils o samartphones però de més grandària física. Tenen la possibilitat de connectar-se a Internet i així aprofitar-se de tot el programari d'aquest. A més a més és una eina molt lúdica per als nens i nenes i els predisposa per a l'aprenentatge.
Avantatges:
Es poden substituir pel tradicional llibre de text.
És una eina molt intuïtiva i fàcil d'utilitzar, per la qual cosa quasi tot el món pot utilitzar-les de moltes maneres. Gran quantitat de recursos interactius i lúdics, els quals fomenten l'interés i la motivació dels alumnes.
Molta informació i recursos al nostre abast. Aplicacions especialitzades en l'educació...
Moltes possibilitats d'aprenentatge diferent.
Inconvenients:
Hardware limitat. Poca capacitat d'emmagatzematge i d'ús, per la poca capacitat de la bateria.
Cos fràgil a qualsevol colp.
El mecanisme d'escriptura és incòmode i poc eficaç.
Tots els riscos de les TIC, a causa d'un mal ús d'aquestes.
Les pissarres digitals són com les pissarres tradicionals, però en aquestes es poden projectar imatges, vídeos... des d'un ordinador amb projectors (PD), es poden projectar imatges, vídeos... i es pot interactuar directament des de la pissarra (PDI - pissarra digital interactiva) o inclús es poden fer servir com una tauleta tàctil gegant. L'objectiu principal d'aquestes és un suport interactiu i més atractiu per a l'ambient de la classe i perquè tots els alumnes tinguen les mateixes possibilitats d'aprenentatge, ja que tot el material projectat o exposat en les pissarres digitals és accessible per a tots en acabar les classes.
Avantatges:
L'alumnat adquireix material multimèdia difícil d'aconseguir.
És una eina de treball molt còmoda i amb moltes més possibilitats que la pissarra tradicional.
Fomenta la participació i el treball en equip.
Inconvenients:
Molts professors encara no tenen el coneixement necessari per a usar-les.
Són una inversió econòmica molt cara per a la majoria d'institucions educatives.
Requereix un manteniment.
Ara m'agradaria compartir amb vosaltres aquest vídeo, el qual ens mostra la situació actual d'una classe de matemàtiques de quart d'ESO, utilitzant la pissarra digital interactiva i les tauletes tàctils.
A part de les tauletes tàctils i les pissarres digitals, hem estudiat els llibres de text digitals. Aquest recurs pot revolucionar l'educació i la metodologia actual, ja que en aquest recurs educatiu els alumnes poden interactuar i autoavaluar-se mentre treballen amb el llibre de text digital. Açò els provoca interés i motivació, atés que són els protagonistes del seu aprenentatge. Ells fan activitats que després se les corregeixen. A més, els llibres digitals ens ofereixen totes les eines tecnològiques actualitzades i creen un ambient de treball molt participatiu i col·laboratiu.
Inclús podem crear els nostres propis llibres de text digitals! Clica ací per saber-ne més.
Fins ara hem parlat del programari i del maquinari actual, i hem comprovat que milloren i fan més fàcils molts aspectes educatius. Però ara m'agradaria fer una autoreflexió sobre el tema: metodologia o tecnologia?.
Partirem des d'aquest vídeo:
Aleshores, adquirir tota la tecnologia d'avantguarda i millorar les nostres aules amb aquesta ens serveix d'alguna cosa si no canvien la nostra metodologia d'ensenyament? Com bé mostra el vídeo, no. No és qüestió de quantitat sinó de qualitat. Val la pena tindre pocs elements tecnològics i fer-los servir de manera adequada i explotar totes les seues capacitats i possibilitats, que tindre una classe plena d'aparells amuntonats en un racó o sense traure'ls el rendiment que poden traure. Està clar que cal utilitzar noves tecnologies per a millorar l'actual sistema educatiu, però no val utilitzar-les de qualsevol manera, s'ha d'utilitzar-les adequadament.
En la meua opinió, si el sistema ens ofereix aquestes noves eines de treball, nosaltres com a docents tenim l'obligació d'interessar-se i informar-se sobre totes les possibilitats i recursos que ens poden donar i que per conseqüència podem transmetre als nostres alumnes. No podem quedar-se estancats en un sistema educatiu anacrònic i magistral. Hem d'evolucionar per a millorar la qualitat de vida i les capacitats i habilitats dels nostres estudiants, atés que, aquestes habilitats els faran molta falta en aquesta societat basada en la informació i els serveis.
Aquesta setmana, hem aprés a emprar alguns nous recursos a Internet, de manera específica per a construir processos d'ensenyança-aprenentatge significatius. Els principals recursos sobre els quals hem aprofundit han sigut: WebQuests, Caceres del tresor, Blogs i les Wikis. En la meua opinió, són recursos molt interessants i amb un gran ventall de possibilitats per a les nostres classes. Hem d’evolucionar com a professors i emprar les múltiples opcions que ens facilita Internet.
En primer lloc parlarem sobre la WebQuest.
Podríem dir que una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, la qual utilitza recursos d'Internet. Té molt en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, aposta pel treball col·laboratiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d'un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.
Totes les WebQuests tenen els mateixos apartats:
Introducció: ací es fa la presentació del que es farà i s'aporta la informació necessària. Des d'aquest apartat, convidem els alumnes a fer una recerca que més avant li concretarem a l'apartat de la tasca.
Tasca: ací s'explica la tasca que han de fer els alumnes.
Procés: ací es proposen els passos a seguir per a fer la tasca i s'exposen els recursos, és a dir, els enllaços a les pàgines vinculades amb la informació i necessàries per a fer la tasca. També se'ls explica com i on han d’anar desant la informació, les activitats... que van fent.
Avaluació: ací el professor mostra el què avaluarà i com ho avaluarà.
Conclusions: ací hem de resumir i fer reflexionar sobre tot el tema tractat i hem d’orientar als alumnes respecte al producte final: a qui l’han de fer arribar, on penjar-lo, quan representar-lo, etc.
Orientació didàctica: aquesta part final és per al professor. Ací s'hi expliquen els objectius, temporalització, metodologia, etc.
A més a més, cal dir que les WebQuests poden ser de curta o de llarga duració, depenent de l'objectiu que es vulga aconseguir: adquisició del coneixement o ampliació i processament del coneixement adquirit.
A partir d’aquesta web, podem trobar alguns exemples de webquests de molts àmbits diferents. I a mi m’agradaria compartir amb vosaltres aquestes sobre música.
1. Com funcionen els instruments?Webquest sobre instruments musicals. Es proposa cercar informació sobre la historia, les diferents famílies i les característiques dels instruments musicals…
2. La música a l’Edat Mitjana. A aquesta WebQuest coneixerem els instruments musicals més bàsics de l'Edat Mitjana, els podrem dibuixar i fer un mural amb tots.
3. El Blues. Ací podrem cercar informació sobre la historia i les característiques principals d’aquest estil musical, per acabar la tasca amb una redacció i una presentació oral sobre el tema.
4. The Beatles. Webquest dedicada a aquest grup anglès. Cada individu tindrà una tasca diferent (cercar la biografia, l’estil, els instruments emprats, les seues cançons més populars…) i el producte final haurà de ser una presentació PowerPoint amb tota la informació.
En segon lloc parlarem sobre les Caceres del tresor.
La cacera del tresor tracta d'investigar, d'una manera guiada, sobre un tema objecte d'estudi a través d’unes preguntes proposades pel professor, les quals fan arribar a la gran pregunta (el tresor). S’exposen una sèrie de pàgines web, de les quals es pot extreure les respostes. La gran pregunta final requereix que l'alumnat integre els coneixements adquirits durant el procés.
Són una manera de treballar continguts curriculars a partir de la recerca d'informació, utilitzant eines digitals i recursos didàctics de la xarxa. Aquestes eines i recursos són triats pel professorat per a poder respondre les preguntes de la cacera. A més a més, ajuden a desenvolupar totes les intel·ligències, reflexionant per part de l'alumnat, despertant un interès i motivació en els alumnes.
Característiques principals de les Caceres del tresor:
- Fàcils de crear. - La cerca interactiva que realitza l'alumnat és divertida i formativa. - Pot implicar qualsevol àrea curricular de manera simultània. - Permeten a l'alumnat descobrir la possibilitat que ofereix la xarxa per a solucionar ràpidament els seus dubtes.
Les caceres del tresor consten de 5 apartats:
Introducció: consisteix en un breu paràgraf motivador sobre el tema que volem treballar a l'aula. Es tracta de despertar l’interès de l'alumnat.
Preguntes: en aquest apartat, s'hi plantegen una sèrie de preguntes amb l'objectiu que l'alumnat puga respondre una vegada feta la recerca a Internet. Es tracta de redactar unes preguntes que permeten desenvolupar els aspectes més importants de cada tema.
La gran pregunta: consisteix en una pregunta final que porta a l'alumnat a aplicar els coneixements adquirits i a realitzar nous aprenentatges.
Recursos d'Internet: es tracta d'un recull d'adreces web més adients sobre el tema de la cacera, prèviament seleccionades pel professorat, amb l'objectiu que l'alumnat les consulte i puga resoldre totes les qüestions plantejades.
L'avaluació: s'utilitza una rúbrica d'avaluació per a qualificar la tasca. És un conjunt de criteris i models lligats a uns objectius d'aprenentatge, utilitzats per a avaluar l'actuació de l'alumnat en la creació de tasques, treballs, projectes, presentacions...
Ací us deixe alguns exemples de Caceres del tresor sobre la meua especialitat, la música:
1. Els instruments. Mitjançant preguntes sobre els instruments que coneixem, ens porta a cercar informació sobre tots els instruments, la seua sonoritat i timbre i les seues famílies.
2. La nova cançó. L’objectiu és impulsar la cançó en català, ja que normalitzar la música en català va ser una tasca complexa que va durar molts anys, hem de continuar donant-li el valor que es mereix.
3. CaceradelRnR. Cacera del tresor sobre la música popular moderna des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat. Ací podrem preguntar-nos sobre les característiques, els instruments característics, els grups més populars…
Si necessiteu un recurs interactiu i que fomente la participació col·laborativa a classe, les caceres del tresor són la millor reina educativa.
En tercer lloc parlarem sobre els Blogs.
Un blog és un diari personal i interactiu a Internet. Està dissenyat per a què, com un diari, cada entrada tinga una data de publicació, de manera que la persona que l’escriu i les que el llegeixen puguen seguir tot el que s'ha publicat. En cada entrada els lectors poden escriure comentaris. Cada blog té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític…
Les característiques generals d’un blog són:
- Són gratuïts. - Són interactius. Des del mateix blog un pot enllaçar-se amb altres blogs, webs, fitxers d'àudio, vídeos… - Són col·laboratius, ja que es pot interactuar, mitjançant comentaris, amb altres internautes. - Són definibles. Això vol dir que els autors poden restringir qui vol que comente i qui no. Això fa que alguns blogs tinguen un cercle participatiu tancat. Encara que un blog estiga restringit, sempre serà visible per a qualsevol internauta.
Com he dit abans, hi ha diferents tipus de blog:
- Blog personal. Diari personal on l’autor redacta el que vol sobre la seua vida.
- Blog especialitzat en un tema. Ací es transmeten coneixements especialitzats amb temes específics.
- Blog polític. Des de candidats o campanyes electorals fins a gent que aprofita el blog per a explicar el sentit del seu vot. És molt bona opció per a facilitar la participació dels ciutadans en el debat democràtic públic.
- Blog professional. Grups de professionals que es coordinen o expliquen els seus projectes a través d’aquests blogs.
- Blog periodístic. Funciona com un diari convencional però a través de la xarxa.
Ací us deixe alguns exemples de Blogs sobre la meua especialitat, la música:
1. Llevant Ensemble. Blog periodístic, dedicat a la difusió de notícies i opinions sobre la música clàssica.
2. Miquel del Roig. Blog dedicat al gran mestre del popurri musico-cultural català. Ací podrem trobar els propers concerts, comentaris, fotografies i informació referent al cantautor català Miquel del Roig.
3. Orquestra de Portàtils de Barcelona. Blog tancat de l’Escola Superior de Música de Barcelona. Ací podem trobar notícies sobre l’orquestra, propers concerts, participants…
4. Sardanesitges. Blog especialitzat en aquest ball típic. Ací podrem trobar tota l’actualitat referent a les sardanes, pròxims esdeveniments de les associacions, a més d’alguns llibres i música característica d’aquest estil.
Pense que els blogs són una molt bona eina de treball col·laborativa, la qual podem fer servir en tot tipus d’àmbits i situacions, i sobretot, pot ser una molt bona eina educativa, on es pot involucrar professorat, alumnat i famílies, per a aconseguir objectius comuns.
Per últim parlarem sobre les Viquis o Wikis.
Una Viquipèdia o Wikipedia és una enciclopèdia virtual de contingut lliure, amb la peculiaritat que qualsevol usuari la pot modificar i millorar. És a dir, qualsevol persona pot modificar el contingut d'una viqui, d'una manera molt senzilla.
Podem fer servir les viquis en l’àmbit educatiu, ja que podem usar-les per a millorar molts aspectes de classe:
- Podem emprar les viquis com a biblioteca virtual. - Podem tindre la nostra pròpia viqui, on participem un grup tancat. - Permet introduir les TIC a l’aula duna manera interactiva i amena. - Promou la col·laboració en grup entre iguals. - Permet accedir a una gran quantitat d'informació molt ràpidament. Però també hem de tindre en compte que aquesta informació pot ser inexacta.
Ara m’agradaria compartir amb vosaltres un parell d’exemples de viquis molt interessants:
1. Astroclàssica. Viqui d’un grup de segon de Batxillerat de l'IES Matilde Salvador de Castelló de la Plana dedicat a temes especialitzats d’Astronomia i Mitologia clàssica.
2. Aigialos. És una viqui de difusió de les matèries de grec, llatí i cultura clàssica dels alumnes i professors de l’IES Cotes Baixes d’Alcoi.
